Entrevista para "Time for Truth"

El propósito del libro "No venimos del latín" ha sido dar formato de estudio, sobre una base de argumentos lingüísticos y gramaticales, a algunas ideas que he ido recogiendo e investigando a lo largo de los últimos años. Cada vez me parecía más evidente que la gramática histórica se basaba en una argumentación teórica que carecía, precisamente, de una base lingüística, por lo que se desmontaba después de un somero análisis. ¡Creo que ha llegado la hora de reconocer que la tierra es redonda y no plana!

21 comentaris:

  1. Sempre m'havia estranyat que els romans ens haguessin imposat la llengua,la cultura, el dret, etc. i els àrabs ens ho van respectar tot i a més ens van aportar els nombres i el sistema de regatge de València.
    Em fa l'efecte que totes les invasions van a robar el que poden i el poble invadit resisteix també tot el que pot, oi?
    Gràcies Carme. Estic gaudint del seu llibre.

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu, Inro.
    Els vencedors sempre escriuen la història. Els romans ens van aportar molt, però el que demostra l'arqueologia, cada dia més, es que moltes coses eren anteriors, ja estaven aquí amb els ibers. Exemples: l'estructura i tipologia dels poblats amb carrers per oficis, les eines del camp, els llocs de culte, la distribució per comarques i, també, la llengua i l'escriptura...
    Jo no tinc les respostes, però crec que és sa fer-se preguntes!

    ResponElimina
  3. ¡Muchas gracias por el estimulante razonamiento! Se trata de una revolución conceptual que tiene un potencial copernicano. Con franqueza, debo decir que sentí algo de incomodidad hacia el final de la entrevista, cuando la autora responde que las lenguas románicas no vienen de ninguna parte, sino que ya estaban "aquí". Desde una perspectiva evolucionista, me parece más plausible la hipótesis de Yves Cortez, en cuanto a que estas lenguas tienen un origen común en el italiano antiguo cuya existencia él establece como una lengua indoeuropea emparentada con el latín pero no descendiente de éste. Por cierto, es perfectamente posible que el proceso específico de evolución desde este proto-italiano al castellano haya incorporado elementos del ibérico y hasta las 5 vocales del euskara, como uno de los rasgos distintivos del castellano respecto de las demás lenguas románicas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saluton ruĝverdulo! Ferriol Macip (http://about.me/ferriolmacip), kiu parolas 10 lingvojn, la eùskaran inter ili, diris al mi ke ĝi estas la nuna plej proksima al la ibera.

      Elimina
    2. Nun mi vidas ke la aùtorino sekvas la serĉlinion uzata por
      Yves Cortez, en la paĝoj 111 i 155 de sia libro.

      Elimina
    3. Saludos rughverdulo y inro . En efecto, he leído a Yves Cortez y le cito en mi libro en un par de ocasiones. Pero su hipótesis de un proto-italiano me parece forzada. Yo no tengo la llave, ¡en ningún momento me atribuyo tenerla! En mi libro, en el apartado “Romanos o rumanos” (p. 58 a 63) se aporta información interesante que podría abrir nuevas opciones.

      Elimina
  4. Anònim19:39

    Muy interesante, hace unas semanas me estaba preguntando que se hablaba aquí en el prerrománico, y porque nadie sabía decirme nada, ni teníamos una cultura popular respecto a ese tema. ( bonita sincronización)
    Me ha encantado.
    Víctor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El_Dacio00:56

      Probablemente se hablaba una sola lengua en Europa o en la mayoría de los países Europeos, según algunos historiadores rumanos que investigaron durante muchos años (Lucían Cuesdean - 20 años estudio). Si hablamos sobre la historia de España aunque hay una distancia grande entre los dos países, los getas llegaron también a España y mas tarde fueron llamados los godos. Aunque muchos historiadores antiguos dicen que los getas y godos eran los mismos, hoy en día siempre hay personas que no están de acuerdo. Probablemente esta lengua de los getas estamos hablando nosotros hoy.

      Elimina
  5. Hola, Carme
    He seguit amb interès l'entrevista. Però al final em desconcertes. A la pregunta de l'entrevistadora "d'on venen doncs les llengües romàniques?" dius que ja hi eren. Aleshores, l'ibèric i el basc ho són? Soposo que vols dir que ja hi eren un cop arribats els romans i que aquests serien els que van escampar la "seva" llengua. És evident que al 218 a.n.e., quan van arribar aquí, a Roma es parlava un idioma més o menys unificat del conjunt de llengües itàliques que la nova potència militar va fer unir i difondre arreu. Entre aquestes llengües estaria l'etrusc i l' "antic" llatí. Encara que en l'escriptura, que sempre és conservadora, es mantenia la vella parla llatina conreada pels poetes i elits religioses,

    ResponElimina
  6. Hola Antoni Jaquemot,
    Em refereixo a que molts dels trets de les llengües romàniques que habitualment s'atribueixen al llatí i que requereixen llargues explicacions teòriques, es poden explicar perfectament a partir de l'iber, de la llengua que es parlava aquí. Per posar un exemple, la palatalització que s'explica com influència de la "iod" celta, pot haver estat causada per l'alta presència de la "i" ibèrica que, com bé saps, és la vocal més present i més estable en totes les zones i cronologies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els íbers eren una aristocràcia guerrera que va conquerir altres pobles com segles més tard ho feren els romans. Però l'ibèric, tot i essent la llengua dominant, no va suplantar del tot les llengües autòctones, com ara l'italoide/sorotàptic, llengua que es troba en una posició intermitja entre el báltic i i l'itàlic en el núvol dialectal indoeuropeu.

      Certament, és molt agossarat atribuir aquest o aquell tret fonètic a la influència d'una llengua que es coneix tan poc i que a més no era l'única. A nivell lèxic tampoc sembla que el català tingui gaires préstecs de l'ibèric (o d'latres llengües prellatines afins), a diferència de per exemple el castellà.

      Elimina
    2. Hola Octavià,
      El tema és apassionant, oi? Jo no tinc les respostes, què més voldria! De fet caldria revisar tota la formulació teòrica sobre lingüística!
      Només vull dir que el tret fonètic de la palatalització, responsable de la major part del canvi lingüístic, va ser degut a la presència de la vocal palatal “i”. Vaig realitzar un estudi de la distribució vocàlica agafant una mostra àmplia amb diferents cronologies i territoris (estudi diacrònic i sincrònic) i era evident que a TOTS ells, sense excepció, la vocal més present era la “i”. Hi havia una certa confusió entre les “a” i les “e”i, a molta distància, seguien la “u” i finalment la “o”. Aquest es un tret que, per ell mateix, ja permetria un aproximació a una filiació.
      Caldrà estudiar-ho més a fons.

      Elimina
    3. Home, la creació de sons palatals en les llengües romàniques és un tret diferencial important respecte el llatí, però reduir-ho tot a això és exagerat. A més, ni molt menys tots són deguts a l'acció de la "semiconsonant" iod. Per example, les geminades nn, ll donen un resultat palatal en diverses llengües, entre elles el català. De fet, la nostra llengua comparteix amb l'asturià la palatalització de l- inicial, precisament degut a la seva geminació.

      Tampoc la iod té res a veure amb el cèltic, excepte la que es deriva del grup kt. De totes manera, a l'hora de buscar petjades prellatines en les llengües romàniques, el consonantisme és molt més fiable que el vocalisme.

      Elimina
    4. L'ibèric tenia una vibrant que correspon a la nostra rr, i així el nom de persona Tiberius fou adaptat a l'ibèric com Tiberri. De manera que si trobem alguna paraula que hagi convertit r en rr podem dir que som davant d'un sustrat ibèric o afí a l'ibèric. N'he trobat unes quantes, però curiosament cap d'elles és pròpia del català.

      Elimina
  7. Hola Carme,
    soy un euskaldun que está interesado en colaborar en el grupo interdisciplinar que estais creando. He intentado visualizar el correo electrónico pero no lo he conseguido, si me lo mandas a este correo, por favor, podría presentarme. (jugaldea@hotmail.com)

    ResponElimina
  8. Hola José Mari, te respondo en correo privado.

    ResponElimina
  9. Soy alumna universitaria aquí en México, una de las materias que llevo en este cuatrimestre es Historia de la Lengua Española donde ya se ha hablado de los ibéricos, los mozarabes, los visigodos incluso en un libro de Antonio Alatorre que se titula "Los 1001 años de la lengua española" (en el prologo viene explicado porque le pusieron los "1001 años"). Me gusto la entrevista y todo lo que explicaste sobre el porqué NO VENIMOS DEL LATÍN y lo malo es precisamente que no a muchos se les enseña sobre la lengua ibérica a nivel académico, no se si en las otras universidades de México se estudie esa lengua tan importante como el latín, me alegra que afortunadamente vi este tema. Me encanto tu pagina (ibers.cat), muchas gracias por haberla creado para que toda esta información este disponible para nosotros, saludos desde México.

    ResponElimina
  10. donde puedo encontrar el libro " No venimos del latin ". No en PDF.

    ResponElimina
  11. donde puedo encontrar el libro " No venimos del latin ". No en PDF.

    ResponElimina
  12. Puedes solicitarlo en cualquier librería. Si lo prefieres, también puedo enviártelo yo misma. Mándame tus señas y lo hablamos en privado: carmejh@hotmail.com
    Un cordial saludo.

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina